Història

El dia 15 de setembre de 1959 va ser el primer en el que un grup d’alumnes va entrar en aquesta casa i la va convertir en escola. Aquest és el inici de moltes històries.

Quan em van encomanar que redactés unes línies referents a la història del col·legi vaig pensar a regirar caixes i calaixos, arxius i biblioteques però vaig aturar-me a temps per què no m’estava sortint una història de l’escola. Veureu per què:

L’edifici mare de l’escola, aquell on va començar tot, el què es veu a la segona fotografia, el va fer construir el senyor Rossend, un home que va fer diners, diuen, a les Amèriques. I el va fer cap els anys trenta del segle passat. Segurament llavors no deurien circular tants trens com ara per què, quin gust de fer-se la torre a la vora de les vies del tren i amb aquelles màquines de vapor que llençaven inacabables columnes de fum! Fossin el fum, el soroll o el xiulet del factor, qui vivia a la casa va tocar el dos i va ser llogada a la fàbrica La Seda de Barcelona cap l’any 1941.

Aquesta fàbrica establerta al Prat des dels inicis del segle XX, d’origen holandès, va dedicar la casa com a llar per al director i així va ser durant un temps però fum, sorolls i xiulets farien el seu efecte i director i família van buscar un altre lloc per a viure. La torre (dita la torre de l’Estació) va ser dedicada a altres coses.

En aquells temps algunes fàbriques proporcionaven determinats serveis als seus treballadors pels quals aquests pagaven una quota reduïda o bé, si era possible, eren gratuïts. La Seda de Barcelona va construir cases de lloguer (les conegudes “cases de la Seda” de l’avinguda 11 de setembre i de la carretera de la Bunyola), un economat de queviures i va dedicar la nostra torre com a biblioteca per als treballadors fins i tot va haver un temps en què es feien classes de música. Finalment els directius de la fàbrica van decidir crear una escola de nois per als fills dels treballadors. I aquí vaig detenir la recerca: M’estava sortint la història d’un edifici i un edifici es fa escola quan s’omple d’alumnes i mestres. És la gent qui fa la història.

La història de l’escola és la de tots els què hem dedicat anys de la nostra vida a relacionar-nos amb ella: mestres, alumnes i pares. És la de centenars, milers de vivències personals i compartides. Tots nosaltres portem dintre mil i una experiències que podem evocar i que tenen la nostra escola com a marc. És una història viscuda.

Com relatar tanta riquesa?

La tardor de 1959 quatre grups d’alumnes van entrar en l’antiga torre i la van convertir en un col·legi. Formava part de l’obra social de la fàbrica “La Seda de Barcelona”, de capital holandès, així com els habitatges i l’economat per als treballadors. A finals del anys setanta, amb aires de crisi, la fàbrica es va anar desempallegant de molts dels serveis oferts als seus treballadors i el col·legi va passar a ser gestionat per un petit col·lectiu de mestres ja independents de l’empresa que li va donar origen. Aquesta relació entre la fàbrica, l’escola i la ciutat ha creat forts vincles i ha fet que el nostre col·legi hagi arrelat profundament en el nostre poble.

Han passat més de cinquanta anys.

® Escola Seda 2016. Tots els drets reservats.